Un Sant Jordi eclipsat per la rutina

S’aixeca un dia radiant a Ripoll i, amb ell, l’interrogant sobre si un Sant Jordi en cap de setmana serà gaire productiu. Per començar, ja no hi ha gaires senyeres penjades als balcons i finestres. Un signe de festa inequívoc que, si marca absència, possiblement signifiqui una manca de festa. Potser el fet que els dissabtes es desplegui el mercat setmanal pels carrers i palces del centre omplirà el paisatge de roses i llibres a les mans dels que passegin.
Ben d’hora al matí, les primeres parades del mercat es van instal·lant per la plaça Gran, la plaça de Sant Eudald, la plaça de la Llibertat i la plaça d’Anselm Clavé. També, com cada dissabte, el tram final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer s’omple de fruita i verdures. Mica en mica, també, el paisatge propi de Sant Jordi va treient dissimuladament el nas. La plaça de l’Ajuntament pren el protagonisme, acollint les típiques parades que normalment hi havia a la plaça Sant Eudald: les de llibres i roses de l’IES Abat Oliba, l’Escola d’Adults... I com no, no podia faltar la biblioteca al carrer, oferint llibres en préstec i venent exemplars que no han tingut repercussió, entre els quals destaca el manual Ciència Política, de l’actual Conseller de Justícia Josep Maria Vallès. També a la plaça Abat Oliba s’instal·la la prolífica parada de “La Filatèlia” com ho fa la de “Can Maideu” a la plaça Clavé o aquella mítica parada que molts menuts recorden, del Parvulari Avet, a la plaça d’en Dama. Pel que fa a les roses, també en venien els de l’”Alarcon” a la plaça Cívica o l’Elisabet del Decorflor al principi de les parades del mercat, a la plaça Gran.
El centre de la vila comtal s’omple, com cada dissabte, de dones amb carrets i cabassos, acompanyades dels crits de la gitana que ven “calces a un euro”, insistint que “qui no en té és perquè no vol” o de l’home que ho ofereix “tot a tres euros”. Un tràfec constant, trencat ocasionalment per alguna parella enamoradissa que passeja amb alguna rosa entre mans.
Sens dubte s’enyoren les corrues de nens de parvulari inseparables de la seva anella de la corda, tot seguint els passos de la professora, que els diu que donin roses a les noies maques. Les típiques roses de paper que han confeccionat prèviament a classe. També es troben a faltar els grupets de nois i noies que, aprofitant la pausa dels jocs florals, es passegen, entrepà en mà, pel carrer Sant Pere gaudint d’uns minuts de “llibertat”. O el millor, els nens i nenes que volten despistats intentant obtenir un bon resultat a la gincana que els professors de l’escola els han preparat.
Tot i això, aquest any es percep la imatge tendra de la persona anònima que, mentre mira l’aparador d’una botiga, encurioseix llegint un fragment del Quixot que té continuïtat a l’aparador del costat, tot marcant un recorregut literari que abraça totes les botigues de l’”Arricomerç” ripollès.
Grupets de gent abandonen progressivament la rutina del mercat per fer un cop d’ull a les parades de llibres i roses per complir amb la tradició.
Trenca l’ambient, però, un enterrament al monestir, d’un personatge reconegut de la política ripollesa. Ja sigui per casualitats de la vida, l’adolorit fill es diu Jordi.
Continua, però, la diada amb l’acte d’entrega dels premis Gerbert a treballs de recerca juntament una exhibició de cal·ligrafia medieval a la Sala Abat Senjust. El sol, que al llarg del matí ha anat anunciant que ja es poden treure les plantes al balcó, arriba al seu punt àlgid tot donant pas a la tarda. El mercat va despareixent dels carrers i a la plaça Sant Eudald, el seu lloc l’ocupen els jocs tradicionals. La canalla gaudeix de la tarda jugant a fer equilibris amb una bola que ha de passar per sobre dos palets horitzontals de fusta fins arribar a l’altre extrem de la taula o fent altres activitats que contrasten amb els gustos audiovisuals tant “populars” actualment. Mentrestant, els pares queden embadalits davant l’entreteniment feliç dels fills.
Els carrers es van omplint de locals i forasters que venen a fruir de l’ambient de Sant Jordi. Alguns, ho acompanyen amb els primers gelats de l’any.
A la plaça de l’Ajuntament el taller de cal·ligrafia es desplaça al carrer per fer arribar la destresa als visitants que volien participar a l’escriptura, paraula per paraula, d’un fragment de poesia en uns fulls col·locats ordenadament al terra de la plaça. També es podia adquirir un punt de llibre amb el nom escrit manualment per un professional.
Més tard arribava el torn de la literatura oral amb “L’hora del conte”, davant la parada de la biblioteca al carrer. Una hora més tard, el conte ofert per Josep Roura va donar pas a una ballada de sardanes amb la Principal de Berga. Una bona manera, sens dubte, per clausurar una jornada catalana per excel·lència.
Abans, però, les parades fan balanços. A “Can Maideu” comenten que els Sant Jordis en caps de setmana mai són bons, perquè la gent va a Barcelona i es troben a faltar les escoles i els que fan el volt tot sortint de treballar. Com a paradoxa, a “la Filatèlia” diuen que ha estat un bon Sant Jordi, igual que si hagués estat entre setmana. Tot i això, lamenten que “el que es ven és l’últim llibre que ha sortir per la tele i que l’han explicat”. A les parades de roses es comenta que havent sigut cap de setmana, ha vingut gent de fora que ha compensat la que ha anat a Barcelona.
Un Sant Jordi, doncs, que a Ripoll ha estat bastant eclipsat per la rutina dels dissabtes, tot passant un cert punt desapercebut respecte les darreres edicions. Ara, però, l’activitat ripollesa ja es prepara per afrontar una llarga i intensa Festa Major que s’allargarà durant tota una setmana.