“S’ha de potenciar l’adopció de matrimoni pare i mare, però no s’han d’excloure casos concrets de parella homosexual”

Entrevista en estil indirecte

Ignasi Salvat, exprovincial dels jesuïtes catalans, imparteix cursos de preparació matrimonial i acceptaria fer-ne amb parelles homosexuals

Últimament, sembla ser que el govern espanyol s’ha decidit a regular la unió de parelles homosexuals. Òbviament s’ha fet evident l’oposició de l’Església espanyola sobre aquest tema. Ignasi Salvat, però, exprovincial dels jesuïtes catalans que imparteix cursos de preparació matri-monial, mostra el seu acord respecte aques-ta legalització de la “unió homosexual”, explicant que és una necessitat que existeix. Tot i això, evita en el seu discurs la paraula matrimoni, ja que aquest tipus d’unió “té una qualitat especial de relació entre home i dona”, que es fonamenta en la “complementarietat, la diferència”. Com afegeix, si aquesta diferència no es manifesta, llavors apareix el fracàs. En aquest sentit, posa per exemple el masclisme, que comenta que suposa “no acceptar la diferència, sinó la subordinació”.
____Pel que explica Salvat, el matrimoni implica poder adoptar. Per aquest motiu es desitja la consideració de matrimoni per a les unions homosexuals.
En relació a la possibilitat d’adopció per part de parelles del mateix sexe, Ignasi Salvat hi destaca un “problema teòric”. Explica que tal com funciona la nostra societat són necessàries les figures del pare i de la mare. De fet, ell mateix posa per exemple la situació d’un company seu que col·labora en un centre d’acollida de nens abandonats. Pel que comenta, des de la Generalitat se’ls insisteix que s’ensenyi als interns la funció del pare i la de la mare, “perquè són molt importants per a l’establiment d’aquell nen”.
____Atesa aquesta necessitat exposada, però, Salvat opina que “no s’ha d’excloure la possibilitat” que les parelles homosexuals puguin adoptar criatures en casos determinats i “positius”, tot i que cal “potenciar l’adopció de matrimoni pare i mare”. En relació a aquest tema, comenta el seu desacord respecte a algunes estadístiques que descriuen que és igual parlar d’una parella heterosexual com homosexual, en les seves dues variants. “Hi ha estudis que demostren que no és veritat”.
____Per si sol, Ignasi Salvat proposa alguns exemples per il·lustrar aquestes situacions determinades en què des del seu punt de vista permetria una adopció per part d’una parella homosexual. Primer de tot, comenta que hi ha parelles de lesbianes “que tenen molta capacitat pedagògica, ho poden fer molt bé”. En aquest cas no entén per quin motiu se les ha d’excloure d’aquesta possibilitat. No obstant això, Salvat especifica que no està “tancat a casos concrets”, però tampoc ho igualaria a tots els casos.
____Com explica Salvat, la mecànica de funcionament de l’Institut Català d’Acollida i Adopció es basa en exàmens i proves que atorguen una puntuació determinada a la parella candidata a adoptar. Salvat, veuria amb bons ulls que una parella homosexual hi participés, però matisa que “la puntuació d’un matrimoni home i dona ha de ser superior” respecte la d’una parella homosexual. En aquest sentit, no descarta, però, que una parella del mateix sexe pugui ser “més apta” que una d’heterosexual. Tot i això, la decisió la posa a les mans del govern a qui demana que promocioni “les coses que siguin millor pels fills”.
____Després d’exemples genèrics, Ignasi Salvat comenta un cas que li és proper. Una parella va morir en un accident de trànsit, de manera que va deixar orfe el seu fill. El nen, va demanar poder viure amb el seu tiet, que era homosexual i vivia amb la seva parella. Finalment es va optar per donar la custòdia al tiet i aquest nen “ha estat educat estupendament”. Salvat no hauria entès, en aquest cas, que no s’hagués permès al tiet d’acollir el seu nebot. Però tal i com recalca, “són casos concrets”. No obstant això, afegeix que no s’ha de tenir en compte únicament el dret dels homosexuals a tenir fills sinó que no s’ha d’oblidar “el dret dels nens a tenir pare i mare”.
____Dins d’aquestes opinions no s’ha de perdre de vista que Salvat duu a terme la tasca d’impartir cursets de preparació prematrimonial de parelles. Davant la situació que s’està plantejant en les noves formes de convivència, no dubta d’afirmar rotundament que estaria disposat a impartir aquesta preparació prematrimonial a parelles del mateix sexe. Tot i això es lamenta tristament que aquest col·lectiu no els acceptaria. De seguida, però, afegeix: “Si ens coneguessin, doncs clar, és clar que sí”. Salvat comenta que els temes de fons serien els mateixos, tot i que possiblement “hi hauria algun tema més complicat”.
____Ignasi Salvat, però, posa de manifest que encara hi ha distàncies que els separen. Unes distàncies que sembla que puguin desmotivar el seu intent conciliador entre l’Església i l’homosexualitat. Ho explica a tall d’un exemple. En un programa en què participà de contertuliant amb una parella lesbiana, Salvat li demanà a una d’elles dues: “No veus que hi ha una diferència que els pares siguin un home i una dona o que siguin dos dones?”. La dona va respondre, segons el to en què ho reprodueix Salvat, de forma bastant irada, que no hi ha cap diferència. En aquesta situació, Salvat es resigna i sospira: “Si no ho veieu això jo... ja plego, ja sí que no hi tinc res a dir”.